dilluns, 15 de maig del 2006

Misteris i coses boniques....


De vegades, passen coses que pensem que sols ens passen a nosaltres... llavors volem descobrir el motiu, però acabem desistint....
La cosa és que m'han "desaparegut" uns cometaris del blog, del post on posava que estic una mica trista, per més que he buscat, triat i remenat, no surten ni els he eliminat.... misteri nº1.

Aquesta nit passada, vaig anar a dormir amb una camisa de dormir de color marfil i m'he llevat amb una de color verd pàlid....., no vull veure cap somriure maliciós malpensats/des!, ningú m'ha tret la camisa i no recordo el canvi, una de dues, o perdo la "xaveta" o he tingut calor i m'he canviat... espero que sigui lo segon, perqué si he assistit a una "festa sense pijames" i no no m'he assabentat, m'empiparé bastant.
misteri nº 2.

Coses boniques,
ahir, en Martí, va decidir celebrar el primer any de casats del seu germà gran i la meva jove, ells no hi podíen ser, en Carles treballa, és pastisser, llavors en Martí, que no es talla mai, va decidir fer una festa ell i jo sols, amb programa de televisió inclós, la veritat em va fer riure una bona estona mentre jo preparava el sopar per tots dos.
Cosa maca nº 1.

Avui he rebut una poesia, d'algú que va llegir que tenía certa tristesa, la poesia maca, molt maca, i és que de vegades, un escrit maco a temps, anima qualsevol esperit, una poesia de Maria Mercè Marçal, m'hi sento identificada... si...
Cosa maca nº 2.


"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i de nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel" (Maria-Mercè Marçal).

La flor, Una preciosa Orquídia, és "gentilesa", un cop més, d'en Joan, és bonic tenir amics.

3 comentaris:

Albert ha dit...

Aquesta entrada com és normal en tu està molt bé i la flor, clar, preciosa, però el que em xoca del teu bloc és que el meu nom surt dues vegades. Si vol dir que que amb mi prendràs sempre un cafè de més respecte els altres, doncs perfecte. Doncs a veure quan fem el primer.

Joana ha dit...

Albert... ja veig que em faig gran i repeteixo "batalletes", avui ho arreclo.
Per cert, el primer café després del 18 de juny, és, sense cap dubte, amb tu.
Un petó.

Albert ha dit...

Anotat