Arribo a la feina a les 9 i cinc, malgrat que entro a les 9:30 sempre m'ha agradat arribar una estona abans i preparar la jornada.
Només sortir de l'ascensor a la cinquena planta ja sento el telèfon, dues línies sonen a tota pastilla. Obro tan ràpid com m'ho permet trobar les claus al fons del bolso, el mp3, el café que duc a les mans... podria no respondre, oficialment no hi soc, però l'agafo i atenc les peticions, carregada amb tot encara tinc temps de tornar a respondre una tercera trucada abans no deixo el bolso al seu lloc.
Tinc bastant de correu electrònic, tinc credencials d'Apoderats/des i d'Interventors/es que fer, tinc un missatge de la Junta Electoral de zona, tinc que lligar un malentés en la petició d'un local, venen dues iaies a buscar vots, altre cop el telèfon, més persones a buscar paperetes de vot i mentres... el café amb llet ja està gelat.
Actualitzo la web, les dades d'ordinador, preparo etiquetes i carpetes, segueixo atenent el telèfon, la gent vol anar a veure en ZP divendres a Barcelona, atenc més persones que em demanen el vot per correu, els explico que ha passat el plaç i ho lamenten molt.
Entre trucada i trucada son les 11 i aconssegueixo fer un "kit kat" amb un mini de formatge i el café amb llet geladet, entre queixalada i queixalada segueixo atenent cosa que fa que el mini em duri més de 25 minuts!.
Ara faig fotocòpies, una carta de condol, ara "cuallo" dades amb en Ramon de la Fede i actualitzo les meves, més signatures d'accepto d'Apoderats, més trucades per el bus i més notícies per la web, si tingués un amant sería la web, passo amb ella més hores que amb els fills.
Per fi arriben les 13:30, faig un llarc sospir i m'aixeco, avui puc dinar a casa, de fet abans de sortir ja he fet el llit, he fet part del dinar, he posat la rentadora i he vuidat el rentaplats, he posat fins i tot la taula per dinar...
Bueno i a què ve explicar la vida tan agitada que duc darrerament?, sencill.... doncs no diuen ara els del PP que els hi muntem manis en contra?, senyors... per ser educada.. quan pretenen que ho fem?, si no tenim temps ni per la depilació!.
En fi, ho he explicat amb certa "ironia" diria en Ferràn, però quina vergonya!, si els ataquen a ells, com va dir ahir Pepe Blanco, llavors som "nosaltres" que ho muntem, si ens ataquen a nosaltres, tal com varen fer a la mani de dissabte, llavors és una pura expressió de Democràcia, quins pebrots home!.
Vostés han "calentat" al personal, tant malparlar de Catalunya i els i les catalans i catalanes, dissabte, ho reconec, vaig ser molt feliç i em vaig sentir identificada amb les peixateres i carnisseres del mercat de Collblanch, manifestació espontànya señorito Rajoy, sap què és això?, ho dubto, vostès sols saben manipular i mentir i a nosaltres sols ens interesa fer la feina i a ser possible, ben feta!.
Només sortir de l'ascensor a la cinquena planta ja sento el telèfon, dues línies sonen a tota pastilla. Obro tan ràpid com m'ho permet trobar les claus al fons del bolso, el mp3, el café que duc a les mans... podria no respondre, oficialment no hi soc, però l'agafo i atenc les peticions, carregada amb tot encara tinc temps de tornar a respondre una tercera trucada abans no deixo el bolso al seu lloc.
Tinc bastant de correu electrònic, tinc credencials d'Apoderats/des i d'Interventors/es que fer, tinc un missatge de la Junta Electoral de zona, tinc que lligar un malentés en la petició d'un local, venen dues iaies a buscar vots, altre cop el telèfon, més persones a buscar paperetes de vot i mentres... el café amb llet ja està gelat.
Actualitzo la web, les dades d'ordinador, preparo etiquetes i carpetes, segueixo atenent el telèfon, la gent vol anar a veure en ZP divendres a Barcelona, atenc més persones que em demanen el vot per correu, els explico que ha passat el plaç i ho lamenten molt.
Entre trucada i trucada son les 11 i aconssegueixo fer un "kit kat" amb un mini de formatge i el café amb llet geladet, entre queixalada i queixalada segueixo atenent cosa que fa que el mini em duri més de 25 minuts!.
Ara faig fotocòpies, una carta de condol, ara "cuallo" dades amb en Ramon de la Fede i actualitzo les meves, més signatures d'accepto d'Apoderats, més trucades per el bus i més notícies per la web, si tingués un amant sería la web, passo amb ella més hores que amb els fills.
Per fi arriben les 13:30, faig un llarc sospir i m'aixeco, avui puc dinar a casa, de fet abans de sortir ja he fet el llit, he fet part del dinar, he posat la rentadora i he vuidat el rentaplats, he posat fins i tot la taula per dinar...
Bueno i a què ve explicar la vida tan agitada que duc darrerament?, sencill.... doncs no diuen ara els del PP que els hi muntem manis en contra?, senyors... per ser educada.. quan pretenen que ho fem?, si no tenim temps ni per la depilació!.
En fi, ho he explicat amb certa "ironia" diria en Ferràn, però quina vergonya!, si els ataquen a ells, com va dir ahir Pepe Blanco, llavors som "nosaltres" que ho muntem, si ens ataquen a nosaltres, tal com varen fer a la mani de dissabte, llavors és una pura expressió de Democràcia, quins pebrots home!.
Vostés han "calentat" al personal, tant malparlar de Catalunya i els i les catalans i catalanes, dissabte, ho reconec, vaig ser molt feliç i em vaig sentir identificada amb les peixateres i carnisseres del mercat de Collblanch, manifestació espontànya señorito Rajoy, sap què és això?, ho dubto, vostès sols saben manipular i mentir i a nosaltres sols ens interesa fer la feina i a ser possible, ben feta!.
4 comentaris:
I tu sempre t'has deixat la pell Joana. Força i ánims. Saps que us trobaré molt a faltar diumenge a la nit. No ho viuré al vostre costat però estigues ben segura de que ho faré amb la mateixa intensitat. Salut!
Problemes ??
Calentar els ànims, és qui culpa a un partit dels mals de Catalunya, en comptes de veure la seva pròpia ineficàcia.
El Partit Popular, en tot cas, ha actuat des de la paraula, i no des de l'agressió.
El PP no és anticatalà (recordem els dos acords de finançament que van permetre a Catalunya arribar a triplicar el pressupost de la Generalitat?). O bé, recordem que es va doblar la inversió pública a Catalunya, o que es van donar els mossos d'esquadra i la gestió de ports.
Però clar, tot això és ser anticatalà i no voler que els ciutadans visquin bé.
Xavi,
és evident que tu i jo, apart de generacions diferents, vivim en un mon "diferent", si el PP no és anticatalà, jo soc monja... amb respecte, això SI, que jo votaré SI, per Catalunya, per els futur dels meus fills/es i perquè és el millor Estatut que fins ara haurem tingut.
De totes maneres gràcies per la "visita" i la teva correcció en el comentari.
Un petonet, no faré distincions.
Publica un comentari a l'entrada