dilluns, 10 de març del 2008

Visca, visca, visca, Catalunya Socialista!!



Un cop més, després de tanta feina, tants nervis, tanta son, sí... estic del tot "petada", el dia d'ahir va ser molt llarc, Catalunya ha donat la victòria al psoe, ara, ja podem començar a demanar.
Zapatero, endavant l'Estatut!, i com jo sempre soc un xic més atrevida, també segueixo reivindicant el Grup Parlamentari Català al Congrés!.
Malgrat el cansament, ahir vaig estar al peu del timó, com tants companys i companyes, més de 17 hores, tinc els peus fatal, però a les 9 he de ser a la feina. Lo millor de tot, ahir vaig rebre algun missatge preguntant on era, com estic "tancada" al cinqué pis de la Casa del Poble, molta gent es pensa que no hi soc.
Avui, sense cap dubte, baixaré més lleugera.
Per cert, em sap molt, però molt greu que plegui Llamazares, una gran perdua d'un home dialogant.

5 comentaris:

Montse ha dit...

Felicitats, reina mora, ho hem aconseguit!!!!

:)********************

Anònim ha dit...

Vaig pensar en tu, de fet algú a la tarda em va parlar de tu i vaig preguntar com estaves. A la nit volia fer-te un petó, ens vam veure, però estaves molt ocupada, jo puc esperar! Vaig enviar un petó quan ja marxava perquè t'arribés..
Saps que mai me'n oblido!
A casa també ha dolgut el tema Llamazares, ja saps.
Un petonàs i que tinguis un bon dia.

querida_enemiga ha dit...

Felicitats!!!!!!!

Felicitats a tu i a mi, i a tots els espanyols 'de bien' que diuen aquells... jejeje.

Algú sap què ha dit en Federico aquest matí?

Napoleón Bonaparte ha dit...

Felicidades. Ahora toca administrar bien la victoria y que favorezca a los más necesitados.

Un saludo

Anònim ha dit...

M'has donat una alegria. Persevera en això del Grup Parlamentari propi.

Disculpa, sou gaires, dins el PSC que encara defenseu això? (No hi ha ironia en la pregunta, de veritat).

Jo no crec possible l'Espanya plural que voleu aconseguir. Per iaxò em dic independentista. Però admeto que tan difícil és una cosa co l'altra, de manera que el millor que podriem fer és treballar junts els dits "sobiranistes" i els dits "federalistes" (no crec que una etiqueta pugui definir del tot políticament ni en cap altre aspecte ningú que pensi una mica) és treballar junts per assoliments concrets amb lleialtat i respecte. Espanya, dialogant o bé intransigent, ja ens dirà quina és la millor via.

Em faig fars de defensar que la independència o el federalisme han de ser mitjans o vies, mai objectius per ells mateixos.I en les fites, coincideixo molt més amb molts del PSC que amb en Duran, per dir-ne un particularment desagradable.

Crec que hem de superar els conflictes derivats del model polític, i els que tenim una visió nacional de Catalunya hem de saber treballar plegats.

No sóc lleial a cap partit, perquè no considero que els partits siguin —avui— lleials a Catalunya. Però m'esgarifa i em dol tot l'odi de les bases convergents contra els socialistes, i també a la inversa, tot i que en el segon cas no hi trobo, fora d'excepcions tanta virulència.