diumenge, 6 de juliol del 2008

La mateixa Joana??


Davant l'actitud d'algunes persones, sovint, em faig aquesta pregunta.
Soc la mateixa de fa un parell d'anys o bé soc una altre?.
El motiu de la pregunta és senzill, i em consta que no soc la única persona que es fa la mateixa, quan et separes, divorcies o bé deixes d'estar de núvia amb algú, deixes de ser la mateixa persona?.
La persona amb la que has sopat tantes vegades, anat al cinema, compartit festes i aniversaris etc....
He parlat algunes vegades amb les amigues d'aquest tema i totes diuen que no, però jo veig que sí. Ni que totes han viscut situacions similars a la meva.
Persones que quan eres senyora "de", malgrat que mai, però mai, he exercit d'això, venien a casa, sopaven, reien, et trovaben per el carrer i vinga petonets i abraçades, i de cop, sense que el tema vagi amb ells, doncs et veuen i fan com que no, o bé saps que malparlen de tu, o també quan fan alguna festeta, doncs t'ignoren, ja no ets benvinguda, ja no tens el "títol".
I resulta que tu recuperes la calma i la tranquilitat, fins i tot amb el teu "ex", les coses, tal com ha de ser, es normalitzen i ells ja han prés "partit", això sí, ningú els hi ha demanat.
A mi em dòl això, soc la mateixa persona d'abans, sense marit, cert, però llavors quin tipus d'amistat era la nostra?, doncs sols d'interés per la teva parella, punt.
Jo fa molt de temps que poso el "mundo por montera", no puc fer feliç tot.hom quan decideixo alguna cosa, però llavors, aquests, interessats, que ni em mirin, no els necesito a la meva vida, per res.
No tot.hom és aixì, ho se, divendres mateix vaig sopar amb un amic que ens comparteix, que no ens jutja, va al cinema amb ún i a sopar amb l'altre, i és així com tindria que ser, però alguns casos puntuals m'arriben, no ho puc evitar.
Sort que sempre ens queda Maitena per riure una estona....

10 comentaris:

Maite ha dit...

Tu sempre ets la mateixa, no canvies mai, amb marit o sense.
El mes lleig es que les persones que t'envolten si que han canviat, ja no els serveixes, pasejar amb una divorciada o separada, no queda bé, i es clar ja no poden incluirte dins el seu cercle
" d'amistats correctes", perquè no fos cas que com que ara ets lliure els fotessis el marit.
Els amics que queden, com el que comparteixes tu amb el teu ex, aquests son amics, els altres escombrel's, no et convenen.

Striper ha dit...

Lo important es que gaudeixes de se tu endevant!!!

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Gràcies.

Anònim ha dit...

No ser per que alguns tenen por de les divorciades,ni tampoc entenc que els amics que ens envoltant han canviat, divorciada, sense diners, aixo no canvia a la persona, pero si a les amistads, jo ho soluciono amb una agenda mes petita, i guardar com tresors els que si son amics

Carmen Aguilar ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carmen Aguilar ha dit...

eis!
Jo també he llegit "Los pilares de la tierra" i em va encantar! Des de llavors q sóc fan d'en Ken Follet!

De fet els companys de la universitat m'han regalat "Un mundo sin fin" (però en anglés, per anar maxant jeje).

Apa!! Vagi bé! Cuida't

Montse ha dit...

Joana, no et vaig conèixer "abans" i ara només t'he vist una vegada, però en vaig tenir prou per decidir que sé que ets una dona sencera i ètica. Endavant les atxes, guapíssima! Que tu pots!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

hola Joana, vinc del blog de striper, hehe, i t'he vist i m'he dit...probaré.
nena, efectivament els amics acostumen a pendre partir i ho solen fer per la part que en surt més afavorida de "l'esdeveniment", per què? ni idea, a mi ja m'ha pasat dos cops i creu quan et dic que m'he quedat més sola!!
i per que hauriem de ser diferents avans /durant o desprès? bé, poder alguna cosa canvia, pur instint de superivencia? però l'essencial continua essent el mateix, llavors? llavors nena es que no valen la pena, bon vent i barca nova...be la barca millor no que pot surtir mooolt cara.
apa que per ser el primer cop, deu ni dó.

Roseta ha dit...

Hola:
En quin mon vivim, que el que ens envolta no sempre es el que sembla.
Aixó si les persones que estimem pels sentimens del cor sempre serem el que semblem, encara que tingem que sentir: que som raros, aixo no es normal, ets diferent....
Una abraçada.

Isa ha dit...

Aquesta gent millor que s'allunyin, prop de tu només et causarien problemes, encara que a vegades fa mal veure com són.