dissabte, 28 de febrer del 2009

No faig una altre cosa.....




Que pensar en tu....
I espero impacient el dia 8, conto les hores i segons per veure els teus ulls, per saber que estàs bé, perque aquesta separació tan dura i dolorosa, que em fa sentir dolor a cada porus, a cada milímetre de la meva pell, com si aquesta s’obris i sagnés….
Perque sàpigues que t’estimo, ara, més que mai, en aquests instants que em descobreixo absent, massa sovint i tot, i penso en el teu somriure, en tants i tans anys que portem junts, amb tans moments dolcets, d’altres no tant…
Penso en tots els instants, tantes vegades, que m’has abraçat i consolat, que m’has fet de germà gran, quan no tocava, però allà estaves, sempre pendent.
He posat fotos teves al menjador, ni que no em calen per recordar com ets, com et veig, com et sento…
No faig una altre cosa que pensar en tu, i tampoc ho vull evitar.
Espero impacient per l’abraçada i espero estar a “l’alçada”, que em conec i se lo tobeta que estic….

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ànims, Joana! Diumenge vuit, ja és aquí.

Albanta ha dit...

Quina tendresa Joana!! Queda ja tam poc!! A més.. els pensaments són yan bonics que segur t'acompanyen i et fan més dolça l'espera.
Voldria tindre la maquineta de fer passar el temps més ràpid ara per tu!!

Striper ha dit...

Vinga guapisima que arribara el moment. Petons.