divendres, 20 de març del 2009

No se... potser sí.....



Fa temps que dubto que fer amb aquests tres anells.
He preguntat a algunes persones properes i em diuen que els tiri, total, no els portaré mai més.
D'altres m'ha comentat que si el "fet" sentimental, si son un record... però els fets aquests estàn caducats i s'ha de deixar passar un temps, però un cop estàs alliberada....
Però em ronda per el cap preguntar a en Japs, que te bon gust en el disseny i la confecció de joies, si els pot fondre i fer un parell d'arrecades, gaire bé son les úniques "joies" que porto...
No se si ell ho acceptarà, se que te poc temps i és mandrós :), em deu un tallat fa un munt de mesos!, ja em veig fent camins a Tarragona.
També ho puc portar a algun joier de Mataró però..... no m'acabo de fiar que m'agradi.
També estaría bé un sol anell ajuntant els tres i seríen una mica el símbol dels meus fills, han nascut a conseqüencia dels mateixos...
Un fa més de 30 anys que va amunt i avall amb mi, els altres dos uns 15....
Però algo n'he de fer, estic farta de veure'ls allà, morts, al calaix.
Quins dubtes senyor!
Alguna idea?.

5 comentaris:

Joan P. ( JAPS ) ha dit...

Jajajajaja

Disculpa ha sortit molt espontàniament, és veritat que n´ha metalls i objectes que porten un pes emocional i no tothom ho pot detectar.

El metall en si, amb la seva forma, ens pot influenciar per lo que poden significar, i això sols és per les maneres que varen ser creats i forjats, (tot lo que esta inclòs dintre de un cercle és pot considera propietat i etc. etc.) se que algunes persones fan que és tallin per tal de trencar el cercle.

I tan, i tan que si que servirien per fer unes arracades o un altre objecte, i tu podries jugar a crear aquesta forma que et fes sentir millor, tot i que el metall fos del mateix valor i d´un altre procedència.

Sento lo de la rialla

Anònim ha dit...

Llançar-los, no dona! Fondre'ls, canviar per altre peça o simplement vendre'ls; l'altre dia em va dir una noia que havia venut aquelles coses que et queden soles i li van pagar força bé...
L'or, és or!

kika ha dit...

fondre'ls i fer-ne una joia que puguis fer servir i t'agradi ara. unes arrecades, si es el que fas servir, em sembla una idea excel.lent. com una imatge de l'evolució d'una vida cap allà on tu decideixes.

Maite ha dit...

Jo crec que en Joan en podria fer una joia preciosa, sigui la que sigui.
Jo també faria el mateix que tú.

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Guarda'ls per quan et quedis sense dents, així et podràs fer unes "fundetes" d'or, jajaja.

Fes-ne un anell nou, més ample, amb dibuixos, per exemple 4 anells lligats entre si, com 4 branques que s'entrelliguen... no?