diumenge, 5 de desembre del 2010

Pubertat i tenir les coses clares....




Sovint he comentat, és el que te tenir debilitat per els fills/es, que en Martí te les coses massa clares.
Dic massa, perquè només te 13 anys, i no em deixa de sorprendre que tingui clar el seu futur, temes de política que a gaire bé cap jove de la seva edat els interessa, què vol i què no vol, i lo capaç que és d'intervenir en una conversa d'adults i no quedar malament.
Cert que és un xic radical, blanc o negre, però la pubertat te aquestes coses no?.
També és un gran solidari, ara fa campanya per la Marató de tv3.
Potser li ha tocat de viure coses que l'han fet madurar massa aviat, però crec que ho va assumint, que veu què pot i què no pot canviar, algunes coses ja les ha deixat per inútils.
Ahir, llegint l'escrit que ha fet al seu bloc, "El bloc d'en Martí i la mare que el va parir", el vaig veure, encara, més gran.
Sort, que als vespres, encara, em permet que l'abraci i el petonegi, per anar deixant l'enyorança poc a poc, i sort, també, que compartim molts gustos musicals i una sana afició per la cuina.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

A mi també em sorpren el seu criteri, és molt madur i sap el què vol. Va per molt bon camí, un jove que promet i molt!!!!
Felicitats a tots dos.

Garbí24 ha dit...

Un pitet per la mama? Felicitats

Mireia ha dit...

Està molt bé que tingui les coses clares, al cap i a la fi vol dir que té PERSONALITAT, i això és ben i ben positiu, Joana!

nrumo ha dit...

De vegades créixer no vol dir deixar de banda les petites coses de la vida que et donen carinyo i forces com poden ser les abraçades i els petons dels nostres majors, que t'ajuden a tirar endavant.

Saps? De tant en tant em paso pel seu blog (em pica la curiositat, com parles tan bé d'ell!), se'l veu tan... petit i gran alhora, tan decidit a dir i tan convencut del que diu que em sorprèn,per què tens raó, la majoria de joves i no tan joves no tenen les coses gaire clares en temes ja sigui de política o no (ho sé. Jo, sóc una d'elles...Sóc una 'cabesaloca', ho accepto).

Joana, m'agrada la cançó, m'agrada el teu post i m'agrada el bloc d'en Martí i la mare que el va parir. De vegades no va malament llegir allò que pensen els més petits, et dónen certes lliçons!

Que passis un bon diiia!