dimecres, 2 de març del 2011

El valor del temps passat....


Aquesta nit passada, mentre no dormia, rumiava sobre la diferència d'aquesta campanya que encara que no de manera oficial, ja ha començat, i de fa 4 anys, de com i de quina manera ho vaig viure.
Hi ha una diferència molt important, aquesta, no estic implicada políticament, és a dir, només hi treballo, fort, com sempre he fet, treballar en algo que creus fa que t'impliquis molt més.
Però fa 4 anys, ho pasaba molt malament, tenia enormes dubtes, veia massa coses que no m'agradaven, em vaig posar, fins i tot, malalta.
Deu ser que la lluita política no s'ha fet per mi.
Segueixo pensant igual, no creieu que no, acostumo a ser fidel a les meves opinions, però també és cert que algunes persones que en el seu moment vaig defensar, ara no ho faria.
Per tant, la diferència principal, amb aquesta campanya, és que al no opinar al mateix lloc on ho feia, visc molt més tranquil·la, sense rencunies encara que aguanto les mateixes males cares de fa 4 anys!! :)
Al Món hi ha molta gent "rencorosa", per sort, la mantinc lluny.
Segueixo defensant la llibertat d'expressió, la faig servir, es pot veure.
Fa molts pocs dies, dinant amb un bon amic li vaig dir que no volia parlar de política amb ell, va quedar parat, però crec que va entendre que com no ho veurem de la mateixa manera i ell sí hi està implicat, no el vull perdre per una cosa que a mi ni em va ni em ve.
Però reconec que els únics nervis que ara m'afecten son per poder acabar, cada dia, la meva feina.
Jo, segueixo la meva lluita.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Això passa quan no es dorm... dóna per pensar: passat, present, futur.
A veure si podem fer un esmorzar dels nostres per a no parlar de política ;-)
Bon dia, Joana.

Nat ha dit...

Ànims i segueix lluitant, segur que val la pena!

Garbí24 ha dit...

quan no es dorm s'ha de buscar alguna cosa a fer que no sigui pensar. Pensar massa no es bo

Montse ha dit...

Endavant, noia! contra els nervis... una bona caminada mirant el nostre mar i una tassa de til·la de tant en tant.

Una abraçada.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Léete si no lo has hecho ya, en el Periódico de ayer domingo el artículo de SALVADOR GINER, President del Institut D´Estudis Catalans, "La izquierda y los tiranos.
Entre otras cosas dice: ¿Que fuerza o qué lógica diabólica hace que los progresistas traiciones una y otra vez sus ideales?
Da algunas claves de porque tantos y tantos estamos llegando a las mismas conclusiones, mientras los que mandan se ocupan solo del equilibrio de votos que les mantengan en sus puestos.Es duro hacerse a la idea pero es lo que es, ahora resulta que son las plataformas de apoyo y no los votos de los socialistas, lo que les mantendrá en las alcaldías. Pa cagarse, manada de inútiles, ¿donde les queda la ética y la coherencia?