Publicitat, aquesta, que em va arrancar primer un somriure, després una franca rialla que va despertar la curiositat del conductor del Mataró Bus fins el punt que em va preguntar si anava mal pentinat tot mirant-se al retrovisor.
Li vaig explicar, "aquesta publicitat que portes al cotxe, la vaig inventar jo!".
Ara, quan em veu, ell també somriu.
I és que vaig trobar que la millor manera d'espantar esperits no desitjats, era no guardar-los al calaix.
Tot venut, com diuen els castellans : "borrón y cuenta nueva".
L'import ens va servir per passar un cap de setmana magnífic a Ribes :)
Li vaig explicar, "aquesta publicitat que portes al cotxe, la vaig inventar jo!".
Ara, quan em veu, ell també somriu.
I és que vaig trobar que la millor manera d'espantar esperits no desitjats, era no guardar-los al calaix.
Tot venut, com diuen els castellans : "borrón y cuenta nueva".
L'import ens va servir per passar un cap de setmana magnífic a Ribes :)
3 comentaris:
jo sempre li dic a la meva dona...tot el que no serveix....fora!!!!.....;)
Jo perdí el mio hace tiempo.
Bona publicitat!! De fet, estic d'acord amb el Garbi, el que no serveix...fora!
Publica un comentari a l'entrada