T’HE DONAT EL NOM MÉS BELL...
T’he donat el nom més bell
i un llac on el temps s’endinsa
t’he vestit de dubtes
i una certesa profunda
T’he donat el nom més bell
i un llac on el temps s’endinsa
t’he vestit de dubtes
i una certesa profunda
amor que amb la nit
desgranes la llum
el collar dels dies
t’he donat el nom més bell
i un camí obert d’escuma
amor sense nom
on el temps s’endinsa i nia
Anna Montero
Volia que l'entrada número 1100 del meu blog fos un xic especial. Són 8 anys de treure el nas per aquí, de somriure, de plorar, de manifestar les meves opinions i sentiments, agradin o no, a l'aire, explicar, comentar... viure!
Poques coses m'emocionen més que la poesia. Potser el somriure dels meus fills i néts...
4 comentaris:
Bonics, tant el poema com la foto
Vuit anys són paraules majors i mil cent entrades no són cap broma, però res es pot comparar amb el somriure dels nostres. Moltes felicitats.
felicitats per tot plegat, guapa!
Moltes felicitats!
Publica un comentari a l'entrada