dimarts, 31 de gener del 2017

Ens hem rendit?

(Portes al Mediterrani)


No hi ha cap dubte, el món, les persones, ens hem tornat boges, mandroses, estem alienes al que passa, no ens volem "escalfar el cap" i mentre fem tot això....
Pugen la llum a límits del tot immorals, i ens quedem a casa calentets i els anem fent més rics, més indecents, més indignes, però no fem res.
Maten 53 dones per violència masclista el 2016, i diem, bé, són menys que el 2015.... i a les portes dels ajuntaments, els i les de sempre, quatre gats i gates per denunciar els fets. No fem res contundent.
Guanya Trump, i ens esverem, com és possible?, si està boig, si és un cafre, si... aquí va guanyar Rajoy, fa i desfà, i què fem?, lleis indecents, talla ajuts a molts nivells, castiga fer servir energies renovables, afavoreix els seus de manera indecent.... i què fem?, res.
Tenim expresidents cobrant per ser-ho i que a la vegada són assessors de grans empreses. Tenen seguretat gratuïta, viuen a "todo tren" i els escoltem, els tolerem. Si són assessors i guanyen un sou per "assessorar", per quins pebrots els hi hem de seguir pagant pensió entre tots i totes?, sobretot quan patim per si cobrarem nosaltres! Què fem?, normalment els escoltem quan parlen. Patètic!. Ja no tinc referents….
També escolto, molt sovint, la gent més propera a mi, gent que ha estat activa i s'ha mobilitzat, i molt, per mil causes, mil situacions d'injustícia i ara, tristament, sols em diuen... no podem fer res. Ha guanyat el joc brut?, Segons sembla, sí.
Vivim una època molt fosca, una època on mirem sols per nosaltres, on sortir al carrer ens pot dur una multa, una sanció, expressar què sentim, què veiem i com ho veiem, ens pot deixar sense feina.
On ha quedat la reivindicació, la passió del moment, la que ens feia aixecar la veu contra les injustícies, cony que jo mateixa en els meus anys joves hauria muntat una manifestació per la indecència d'Europa amb els refugiats, contra posar portes al Mediterrani, contra tantes morts i tanta misèria!
Que estic farta de "si no estàs amb mi, estàs contra mi". Que no cony!
Jo confio, que el jovent, el que m'envolta, el que em pugui llegir o veure, s'animi, que no defalleixi, que reivindiqui, surti al carrer i tapi la boca d'aquests indecents que governen el món, i les nostres vides, a cop de talonari i de multes.
Ens hem rendit?, JO NO!
Compteu amb mi per fer la revolució. A mi encara em bull la sang, la passió i la mala llet contra les injustícies!

4 comentaris:

Oliva ha dit...

JO TAMPOC,MALGRAT SE VELLA I MALALTA,SOMI¡¡¡.

Francesc Puigcarbó ha dit...

No la farem, estem adocenats, ens quedem com a molt en el fet impùdic del gest. Per fer la revolta no s'ha de tenir res a perdre i no és el nostre cas....

Conchi ha dit...

Hola Joana, avui dia no existeix gent lluitadora com tu i a més si lluiten per qualsevol cosa es solament si l’afecta al seu problema. Ho que passa en aquets dies es per que tothom estigues als carrers, però com tu dius ens quedem a casa i no fen res. Una abraçada.

Garbí24 ha dit...

el problema és tant greu que s'ha de fer alguna cosa més que sortir al carrer, però què podem fer si actuen així és perquè el poble els ha votat. Si la gent tingués dos dits de front i realment sabés el que vota la cosa potser començaria a canviar.