divendres, 1 de desembre del 2017

Cercles...



Hi ha una cosa que crec és ben significativa quan et fas gran, que no vella, vells els mobles i les sabates, aquesta cosa, per mi i al meu entendre, és que limites els teus cercles vitals.
Que són els cercles vitals?, les persones que t'envolten, les amistats que freqüentes, la gent amb qui penses i tens ganes d'estar i compartir.
Trobo que quan ets més jove, t'agrada conèixer molta gent, entrar i sortir amb tothom, la gresca sorollosa i ara, passats els cinquanta, doncs valoro unes altres coses i persones.
No vol dir que abans no les valorés, no pas, vull dir que gaudeixo amb altres coses i sobretot, en més "petit comitè".
Cada vegada gaudeixo més de la meva família, sempre ho he fet, ara és com una celebració cada trobada, amb aquests néts que no paren, i esgoten, però que sempre em treuen un somriure.
M'agraden els soparets petits, de poc soroll, on els i les assistents poden dir suaument què pensen o senten.
M'agraden els somriures sincers i compartits.
Les estones de conversa íntima i assossegada, sense estirabots.
El meu cercle s'ha reduït, ho reconec i accepto, no tinc necessitat de tenir moltes amistats, he de poder confiar en les que sé ho són de cor.
No suporto la hipocresia, les capelletes, el fet de xiuxiuejar per no ser escoltat.
Vull poder parlar clar i amb sinceritat, no vull freqüentar gent que ni m'aporta, ni hi confio.
Vull un cercle, estic gairebé obsessionada a tenir-lo, de confiança, d'amistat sincera, no cal que sigui diària, ni setmanal, ni tan sols mensual, ha de ser, senzillament, el meu cercle estimat.
No em calen sopars cars, ni grans despeses per compartir, per ser feliç i sentir-se estimat, no cal gastar diners. Podem passejar, mirar, parlar, caminar, sentir l’aire del mar...
Pocs, però bons i bones.
No em demaneu falsedat, la meva cara,
paga, no vull que siguem cent, vull que els i les que siguem, ho siguem de cor.
Vaig pel bon camí.

4 comentaris:

xavier pujol ha dit...

Tots els valors són importants: ser sincer i també ser reservat. El soroll i el silenci. La rauxa i el seny.
I per sobre de tot: l'amor.

Oliva ha dit...

I A POC A POC,AMB ELS ANYS,EL CERCLE MAGIC ES FA MES PETIT...BENTOROSAMENT MES AMOROS,MES SOLIDARI I SOBRETOT MES TOLERANT.

Tot Barcelona ha dit...

Sabe ud. tan bien como yo que las amistades no superan los dedos de una mano y que son la criba, el sedazo de albañil. Aquello que tiene un colador y que después de agitar y agitar y volver a agitar durante años, de aquel montón de arena que tenía en el recipiente, le quedarán dos o tres granitos, no más, pero le serán más que suficientes para sentirse satisfecha.
Salut

Garbí24 ha dit...

Els amics són com els torrons, tots són qualitat suprema, però s'ha d'escollir entre els més autèntics per envoltar-te i poder parlar amb aquella tranquil·litat que tots necessitem